Dilluns 19: En la meva veritat, la teva misericòrdia.

 

misericordiaEn aquest temps de Quaresma que comencem, se’ns convida a deixar que “tregui el cap” la nostra veritat davant de Déu. Una veritat que no fereix ni enganya. Una veritat que, en la seva misericòrdia, Déu abraça. I en fer-ho, la torna més fecunda del que mai haguéssim pogut somiar. És temps d’acollir…

Dimecres de cendra rebem una invitació molt explícita: “Deixeu que Déu us reconciliï …vivim el temps favorable a la gràcia”. La quaresma és una ocasió per cercar els silencis del desert, i descobrir la veritat més pregona que habita dins teu. Ja ho deia Jesús: “La veritat us farà lliures”.

Atrevir-se a buscar durant la Quaresma és fer el camí a trobar la veritat que s’amaga en tu i descobrir la teva limitació i la causa de la teva lliberació perquè construeixes sobre roca ferma… Però recorda, no ho fas totsol/a; algú que t’estima més que tu mateix t’acompanya.

Anuncis

Dimarts20: Retallades

recortesEstem en temps de quaresma cristiana, temps de dejuni i abstinència, temps de retallades saludables, retallades amb sentit, perquè l’horitzó no és l’austeritat sinó la Pasqua.

Les retallades són un problema, molt seriós en molts casos, reversible en d’altres; però al cap i a la fi, la majoria reconeix que s’han de fer per superar situacions delicades. Hi ha molta gent disposada a assumir-les, com un mal menor, el temps que convingui mentre s’està gestant alguna cosa. I justament el problema radica aquí: s’està gestant alguna cosa?

Començà fa dies la quaresma, d’acord; dejuni i abstinència, els guardarem; però algú ens anunciarà la “pasqua” ( una nova configuració social, unes relacions econòmiques noves, una nova forma de fer política?) que doni sentit a tot això i per  la qual paga la pena anar-se preparant.

Marc Vilarassau, sj

Dimecres 21: Quants dits veus?

A vegades ens deixem portar per les coses superficials: colors, imatges i paraules bensonants. Grans dosis de normalitat i molta rutina.

I si poguéssim mirar d’una altra manera? Aquells ulls que veuen més enllà, que busquen en l’interior de les persones i no solament en els problemes. Aquella mirada capaç de veure l’espurna de Déu en cada realitat.

 Patch Adams. Tom Shadyac 1998.

Dijous 22: Quaresma, escola de vida

184escuela

Estem convidats a viure la Quaresma com un temps de lliberació. Aquests dies tenim l’oportunitat d’experimentar una forma d’entendre la vida en total llibertat. Aquests dies poden ser escola per a la resta dels temps. L’almoina, l’oració i el dejuni no són càrregues feixugues sobre les nostres espatlles que ara toca fer i que podem oblidar en poques setmanes. Són una autèntica revolució i alternativa per viure amb sentit. Dona’m, Senyor, un cor disposat a acollir la teva invitació i a romandre en ella.

Divendres 23: Un temps per mirar

mirada

La Quaresma és un temps per mirar. Aquesta és la proposta que em brota per dintre. És un temps per convertir la mirada a l’estil de Jesús, per passar aquesta temporada fixant-nos en el que vivim, en aquelles coses que formen part de la nostra vida.

L’Església ens proposa el dejuni. I el dejuni està relacionat amb la mirada, amb mirar-se un mateix, amb fixar-se en allò que ens alimenta. El dejuni pot ser, per ventura, la pràctica de mirar-nos amb compassió, o el fet de treure’ns de sobre aquella mirada que ens destrossa per dins, que ens fa mal i ens fa fer mal i que tot plegat, ens impedeix ser nosaltres mateixos.

L’altra proposta és l’almoina. Donar el que tenim, no el que ens sobra, recorde-m’ho. Però donar almoina té a veure també amb la mirada que tenim envers qui ens envolta. Té a veure amb regalar a l’altre una mirada de consol, d’acollida, un somriure. Una mirada que transmeti en aquest temps, que la Vida amb majúscula és possible. Això és donar-te.

I és temps sobretot, d’oració. I ara, anem i fem una mica de silenci. Deixa que retroni dins de tu l’eco de la pregunta: i tu, des d’on mires? El que ens proposa l’Església per a la Quaresma és que siguem capaços de mirar des de Déu. Que fixant-nos en Jesús, siguem capaços de mirar-nos amb més bondat, de mirar-nos amb més carinyo.

Quaresma és un temps per deixar-nos mirar per Déu, per a descobrir la mirada en cada germà i aprendre a mirar com Déu mira…perquè amb una mirada seva n’hi haurà prou per convertir-me i creure en l’evangeli.

                                     David Cabrera, sj