Dilluns 17: La vida és mestra

Aprenem moltes coses cada dia, i si som capaços de fer una ullada, de rellegir el que ha esdevingut i d’agafar-ne les regnes, és possible que puguem avançar amb seguretat i el cor fort cap a un horitzó evangèlic. I és que la vida, amb les seves històries, encerts i fracassos, amb les memòries i els anhels, amb tot aquell que es creua en el nostre camí, és una bona mestra, si som capaços de prestar atenció a tot allò que ens passa cada dia.

Així és com treballa Déu. Fixant-se en els últims, acompanyant en el dolor, sense imposar la seva autoritat. Com un germà que no n’entén de normes quan pateix el germà, que sap entendre’ns abans que articulem una sola paraula i ens eixuga les llàgrimes una vegada i una altra.

Dimarts 18: Motius per a l’ esperança: Jude

Jude, malgrat totes les dificultats trobades en la seva vida, segueix endavant, confia en Déu i en la humanitat de les persones.

Porta uns escassos vint dies per Barcelona. Una família i dues comunitats religioses li han obert les seves portes per a que tingui un sostre i un llit que li eviti dormir al carrer. Persones concretes l’han acompanyat per a que aprengui l’espanyol, per accedir als serveis socials bàsics, per a començar els tràmits legals que li permetin regularitzar la seva situació, per establir contactes i vincles que li permetin no sentir-se totsol, per a comunicar-se amb la seva muller i poder ajudar-la a creuar l’estret…

Són rostres concrets, amb noms i cognoms, que no volen haver de preguntar allò de “Senyor quan et vam veure foraster i no t’hospedàrem?” Són els qui van complint les esperances de Jude. Són els qui mantenen viva l’esperança de tots els qui desitgem que el nen-Déu que ens ve, aquest cop sí que trobi hospedatge.

Fonfo Alonso-Lasheras, sj

Dimecres 19: Pels sentits, cap a Déu

Pots passar-te la vida lamentant-te pel sentit que et manca, o aprofitar i explotar al màxim els que tens. I això val per a tot en la vida.

Quants cops has sentit dir que a Déu no el pots percebre amb el cos? Quants cops has pensat que Déu és lluny o està amagat? Quantes persones deixen de creure perquè pensen que a Déu no el podem veure ni tocar?

I si de sobte descobríssim que ens està trucant a la porta dels sentits? Un Déu disposat a transmetre’ns el seu amor i tendresa en cada moment i en cada detall?

‘4 sentidos‘, curt de McCann Erickson per a Campofrío

Dijous 20: El poder del servei

La contraposició entre poder com a recurs al teu servei i el poder com a servei a favor del bé comú és una de les tensions més presents en les persones, societats,  pobles i institucions. Cadascú ha de servir d’una manera concreta, única, diferent i per a això es requereixen els talents de cada persona, les seves capacitats, la seva vida en joc.

El poder és una gran responsabilitat, és un servei que s´ha de posar a favor del món. Tots hauríem d’ajudar als qui “carreguen amb els nostres destins”. Tant de bo tots els qui tenen responsabilitats en la vida tinguin present que cal orientar el poder cap a la construcció d’un món millor dia rere dia. Tant de bo, al cap del dia ens poguéssim preguntar: “Avui he servit?”

Peter Jackson (La Comunitat de l’ Anell, 2001)

 

 

Divendres 21: La persona que vols ser

Et diran que no pots. Et miraran amb una barreja d’incomprensió o burla. Se’n riuran del que creus, del que somnies, del que persegueixes. Et titllaran de somiatruites, d’idealista i ingenu. Et diran que t’han rentat el cervell. Et bombardejaran amb missatges políticament correctes. Et diran agosarat. Però, saps una cosa? En el fons no serà res més que enveja o por. Por a allò que no comprenen. Enveja per veure’t lluitar. I saps? Ara, en el vídeo que veuràs, substitueix el menjar pels llibres o les idees. O per la fe i la cerca de respostes més enllà dels qui tot ho tenen sempre tan clar tant per al si com per al no. Canvia-ho per un altre ús del temps lliure. Per tantes coses… i no et rendeixis mai!