Dilluns 14: Carta a Déu: de gratitud i ajuda

cartaadios2Hola Déu! Hem començat un nou any. El primer que vull és donar-te les gràcies. Gràcies per un nou any, una nova oportunitat de fer que sigui bo, que conti, que quan l’acabi pugui dir que va valdre la pena, que vaig ajudar aquella persona que ho necessitava, que vaig estar en el lloc indicat pels meus i pels altres, que hagi pogut deixar una bona empremta en aquells que es creuin en el meu camí…

I sí, l’any nou ens dóna aquestes oportunitats, així que ara em toca demanar-te ajuda per poder aprofitar-les.

Et demana que m’ajudis a vèncer la droperia, aquella que fa que ens quedem al sofà, mirant la pantalla en compte de sortir a la rebuda dels altres, a comunicar-me amb tu, a donar un cop de mà. És tan fàcil… No fas res i llest… Uf, quin dia/tarda perduts que després pesen tant!

Et demano que m’ajudis a sortir de l’egoisme. En això, almenys això penso, és molt fàcil caure: o fem el que jo vull o discutim. O és el que a mi em sembla o fora, m’estàs molestant. O és el que jo he planificat o cares llargues perquè a mi em costa adaptar-me No vull més això… La cosa és descobrir aquest any el que tu vols. I crec que aquest any podem canviar les coses a millor.

També et demano una mica més de fe, de sentir-te a prop. I que aquestes coses que t’he explicat abans a la meva carta, no m’allunyin de tu. Perquè acabaran per menjar-se el meu temps, el meu dia, la meva setmana, la meva vida…

I com que s’apropen canvis en la feina, gairebé segur que a pitjor, et demano que allà on em toqui anar, jo porti una actitud d’ajuda, acollida, d’humanitat. Que m’arribi com una missió teva, perquè sé que així la duré a terme molt millor.

Dóna’m forces per fer-ho de veritat i no quedar-me en les paraules. Sé que sentir-te a prop m’ha ajudat molts cops, i sé que amb la teva ajuda ho podré fer.

Gràcies per la nova oportunitat. Una abraçada. Seguin en contacte. 😉

Almudena Cuesta Quintero

Anuncis

Dimarts 15: La revolució de la tendresa

Potser has llegit resums. Potser l’has vist citat a Twitter, articles, hi haurà infinitat de cites de les seves paraules. No és estrany, perquè val la pena.

Però, saps? Dedica-li una estona. 17 minuts. Escolta’l. No deixis que els altres l’interpretin per tu.

Escolta les seves paraules, i pensa de quina manera, tu, jo o nosaltres podem fer real la revolució de la tendresa, d’aquella esperança que és capaç de mirar el futur. Si ja l’havies escoltat fa un temps, torna-ho a fer ara.

Cal que el missatge reposi. Que cali. Que no s’oblidi com una cosa bonica d’un moment.

Dimecres 16: Ens estem convertint en herois dropos.

Hernán Casciari és un periodista i narrador argentí. Escolta’l, perquè a vegades hem d’escoltar veus així.

Això no és un monòleg per fer riure. És una reflexió per fer pensar. Pensar en la pressa, en la literatura, en el valor de la distància, en la pèrdua de la capacitat de cercar en perdre la immediatesa.

No estarem perdent la capacitat de perseguir?

No cal la pena l’esforç de viure a la vora de la incertesa?

Dijous 17: El món transparent

transparente

«Estic disposada a tot. Marxaré a qualsevol lloc del món on Déu m’enviï, i estic disposada a testificar en cada situació, i fins a la mort, que la vida és bonica, que té sentit i que no és culpa de Déu, sinó nostra, que tot hagi arribat fins aquest punt.

Hem tingut la possibilitat d’utilitzar totes les nostres capacitats, però hem d’aprendre, encara, a fer-les servir. Sento com els problemes cada cop són menys, com si totes les fronteres, que avui ens separen a la gent i als pobles, haguessin desaparegut per mi,

En alguns moments em sembla com si la vida fos transparent. També els cors de la gent. Els miro i remiro i cada cop ho entenc més. Interiorment em sento cada cop més en pau. Dins meu hi ha una confiança en Déu que, al principi, gairebé em feia por pel seu ràpid creixement, però que ara em pertany. I ara, a treballar!»

Etty HillesumDiario

Divendres 18: Busquem Déu

6buscamos

Això és, en el fons, pregar. Aprendre a veure Déu. Descobrir-lo en els racons de la nostra vida (i de vegades també en el centre).

Buscar-lo és saber que molts cops passa pel nostre costat sense que el notem.

Buscar Déu és fer-nos conscients que hi ha una set interior que ningú pot apagar en nosaltres, perquè és tan propi de nosaltres com menjar, riure o estimar. Per tot això busquem Déu. Senyor, ensenya’m a pregar, ajuda’m a descobrir el teu missatge en la meva vida. Ensenya’m a entendre el que és servei, entrega, humilitat, alegria, bondat, justícia, pau, valor, compartir, donar, creure, i tot el que hi ha en tu!

Senyor, ensenya’m a viure, ajuda’m a entendre que quan actuo, quan estudio, quan ric, quan surto, quan estimo, quan ploro, quan lluito, quan espero, quan treballo, quan somio, tu ets amb mi.