Dilluns 12: Pipes

Perque ens va agradar, avui reflexionen un altra vegada una conversa fascinant entre dues joves que s’ho saben tot. És interessantíssim i totalment creïble, encara que s’utilitzi la caricatura. En tres minuts se sintetitza l’arrogància de qui, en alguns moments, sembla estar de tornada de tot. La manca de valoració de l’educació en tots els sentits. Faria riure, si no fos perquè tristament és el que cada dia veiem en quantitat de debats en les xarxes socials que acaben rubricant-se amb un “ya te digo”, “casiiii”, “zasca”, “ a mi qué me vas a decir tu”, etc. Paga la pena veure-ho.

Anuncis

Dimarts 13: Forts i dèbils

160fuertedebil

Qui no s’ha sentit algun cop valuós, fort, connectat? Eufòric, content, entregat, amb les coses clares, amb ganes de continuar, agraït per tot, recolzat i estimat pels amics i la família, admirat pels companys? Qui no s’ha sentit també decaigut, pessimista, agobiat, incapaç? Són aquests dies tristos que semblen ennuvolats. Correcte quan sorgeixen com un fet puntual, preocupant quan es converteixen en una tònica…?

I Déu, com em vol, fort o dèbil, que m’acompanya sempre, que m’entén i compta amb mi així…?

Dimecres 14: El regal

S´ha de creure. És possible. Més enllà de les nostres forces i els nostres límits. Més enllà de les nostres derrotes, malgrat se’ns hagin trencat les ales. Més enllà de la fragilitat que ens fa dubtar. Més enllà d’enfadar-nos amb el món, amb nosaltres mateixos, amb els altres, o amb Déu…S’ha de creure. Creure i plantar cara als nostres fantasmes amb decisió, valentia i creativitat. Tal vegada també tu tens les teves pròpies ferides i inseguretats? Potser també tu et sents abatut, trencat, enfurismat, incapaç i tancat en la foscor de fora o del teu interior? No et rendeixis!!!

Jacob Frey (El regalo)

Divendres 16: I aquí hi som un altre cop.

Quan tenim encara en la retina les imatges d’aquesta llarga marxa d’homes i dones intentant travessar un continent per arribar a la “terra promesa”, quan hem vist les actituds d’indiferència, de fredor, de murs closos, de ponts convertits en atzucacs. A vegades cal recuperar els principis que ens parlen d’allò que és essencial. “Anem trencant barreres, no a la violència, no a la indiferència…”, “Donant la mà als nostres germans ens ensenyes a ser humans…”. A vegades s´ha de tornar a les cançons que ens parlen d’amor, d’evangeli, de fe i d’encontre, per no sucumbir a l’hostilitat d’una societat freda i indiferent.

Jackie Herrera (Y aquí vamos otra vez)