Dimarts 22: Com és Déu?

Quina imatge tens de Déu? Segons la imatge que en tinguem ens relacionarem amb Ell d’una forma o d’una altra. A vegades ens imaginem un Déu distint del cristià. Un Déu que castiga, que jutja, que exigeix…el nostre Déu és Pare, és amor, un Déu que es preocupa per nosaltres i ens convida a tenir-lo present en la nostra vida. Un Déu que demana que el seguim en el dia a dia.

Anuncis

Dimecres 23: Buscadors d’amor

Aquesta és, potser, la nostra arrel i la nostra essència, la nostra força més pregona, la que unes vegades ens trenca i d’altres ens puja al cel. Podem estimar i ser estimats. Vivim anhelant encontre, carícia, paraula de comprensió i reconeixement. Diem de Déu, de qui som imatge, que és amor. I quan mirem al voltant i veiem els altres, somiem amb viure des de la cordialitat d’uns braços que s’estrènyen, uns ulls que es comprenen o unes mans que s’enllacen.

Francesc Palau, en el Mes de Maria, ens parla de la misericòrdia i ens recorda: “La caridad para con los prójimos, o sea el amor de Dios, al difundirse desde nuestros corazones hacia los prójimos, produce en nuestras almas un efecto que le es muy natural, tal es la misericordia; esto es, le dispone a tomar parte y a mirar por propias las necesidades de nuestros prójimos. El que no tiene un corazón que parte las penas con sus prójimos, mirándolas como cosa suya, no tiene misericordia.” Maria, la nostra Mare, és model de misericòrdia i d‘amor, ella és model per a nosaltres.

Dijous24: Portem la música dins nostre

Portem la música dins nostre. I a vegades surt i es converteix en melodia, en festa, en trobada.

Diuen que Leonard Cohen demanà que no es fessin més versions d’aquesta cançó. Però va ser una petició en va. Suposo que és perquè inspira, emociona i embolcalla. Choir! Choir! Choir! És un cor obert de Toronto. Aprenen les cançons per separat. Després s’ajunten un dia per a cantar. I la música flueix. No sempre són tants com en aquesta ocasió, que és especial. Però, fixa’t per un moment, deixa’t endur. Gaudeix del grup. De la diversitat de gents. De la comunitat que formen. Per un moment tots envoltats en la mateixa història feta cançó, construint-la junts, formant part d’ella. Trobant l’equilibri entre el solista i el grup, entre la veu que guia i els cors que abracen.

Algú, un dia, va tenir la idea peregrina d’ajuntar qui volgués per fer aquestes sessions. Perquè el món canvia gràcies a les idees boges, als esperits inquiets, als somnis convertits en projectes. El món canvia gràcies a la gent que és capaç de fer coses juntament amb altra gent. El món canvia quant més enllà de la boira ens atrevim a imaginar el sol, que realment, hi és. El món canvia quan donem esgambi a la bellesa, a l’esperança, al talent, a la creativitat, a l’art, a la comunitat. Anem!! És hora que els somniadors silenciïn els falsos profetes!!!

Divendres 25: Avui és el dia… de veure’ns units.

 

Qui conegui l’univers de Tolkien i el món de El Senyor dels Anells, sap que l’exèrcit a les portes de Mordor no ho té fàcil. Sap que en ell s’ajunten humans, elfs, nans…grups constantment dividits, que tradicionalment han desconfiat els uns dels altres. Però només si el prejudici es deixa de costat i no hi ha una causa major podran superar les diferències.

No podem oblidar els llaços que ens uneixen com a éssers humans, com a germans. Hem de tenir present que el món ens necessita, que hem de viure des de la perspectiva que TOTS som iguals, germans, persones, importants. En un món on tants i tants volen dividir i alienar, tant de bo sapiguem aprendre a integrar i estimar, lluitant cada dia per a que aquesta sigui la perspectiva que comença a moure el món i la nostra vida.

Peter Jackson, El Retorno del Rey (2003)

Dilluns 14: Units per l’Esperit

20

Ens preparem per la Pentecosta!   

units

Aquests dies de pluja intermitent ha canviat el paisatge. Els ruixats ens fan vibrar l’olfacte i la vida amb l’essència de terra molla, la frescor que neteja els carrers i rega les plantes.Un instrument comú als països occidentals és el paraigües: el traiem gairebé amb unanimitat. És curiós com d’un pal central que en deriven vares metàl·liques, unides, ens pugui protegir del que caigui. És un sistema ben senzill, però inspira.

Aquests diumenge hem viscut l’Ascensió i el proper viurem la vinguda de l’Esperit Sant sobre la primera Església. L’experiència inaudita és difícil d’entendre, caldria viure-la, però el paraigües ens hi ajuda: només posant Jesús al centre, totes les “vares” empeltades a ell dins la comunitat seran instruments en la mesura que s’obrin a l’experiència de l’Esperit, aquesta tela que els uneix i els cobreix. Qui atura l’aigua? La tela? Sol, l’Esperit no pot fer res, si no té aquells qui li donen forma, els cristians. Les vares? Tampoc els cristians podrien fer res, si no quedessin travats en un pal central (Jesús), i units entre ells. El tronc principal? Jesús quedaria ben curt si no fos desplegat i encarnat a cada generació a través de l’Església. El cap sense el cos (Col 1,18) no pot fer res.

Déu desitja que aquesta harmonia familiar Jesús-Esperit-creient es desplegui i actuï en el món. Obrim-nos-hi, no romancegem dins el paraigües, enyorant “l’abans”, que llavors és quan les vares s’encallen i tota l’estructura es torna inservible. Confiem en Déu, que sosté el paraigües a la mà: Ell sap per on ens porta.

Pregària.cat