Dilluns 20: No siguis covard!

08nov2017_primUna vegada dos ocells van coincidir en una mateixa branca. L’un explicava a l’altre els països que havia recorregut, els llocs on havia fet niu i els projectes que tenia de visitar altres indrets. L’altre li va respondre:
—Ximpleries! Jo no m’he mogut mai de casa. Estic tant bé aquí! Tinc un niuet tant calent i confortable! No desitjo res més.
Mentre parlaven, va venir una forta ventada i el niu se’n va anar en orris. L’ocell es posà trist i acovardit. No gosava ni mirar l’altre de vergonya.
El seu company li va dir:
—No tinguis por! Per més fort que sigui el vent, has de volar, omplir els pulmons d’aire transparent, conèixer móns nous, altres formes de vida, bastir noves il·lusions. No t’ensorris per un infortuni momentani. Sempre tindràs una nova oportunitat.
L’ocell viatger va encomanar la joia de viure al seu company. Tots dos van encetar un vol ple d’esperança sense capficar-se massa on farien niu l’endemà.

Oració
Només puc posar-me tal com sóc davant vostrePare, m’han parlat de vós tantes vegades però jo no em sé imaginar com sou!
Ara, quan us parlo, dubto si m’escolteu
i tampoc no sé massa què dir-vos.
Només puc posar-me tal com sóc davant vostre.
Manifesteu la vostra força donant-me valor
per construir un món on viure amb joia;
hi ha tants germans meus que ho reclamen!
Anuncis

Dimarts 21: Una tímida missió

 timida

De què anava aquell somni? No me’n recordo. Em vaig despertar sentint una tímida missió a aquest món.Això és potser la nostra vida present: poques certeses, tant interrogant, manca de seguretat, precarietat en tot … L’existència canviant que portem amb el tresor en gerres de terrissa. Tu ens envies. Més ben dit: Tu ens portes.

La crida precedeix la meva resposta. Tu ens equipes amb el necessari: mica d’amor carregada d’energia, misericòrdia que ho canvia tot, cada dia una nova oportunitat. Em fas saber que sóc aquí per alguna cosa. Sense forçar dónes un rumb a la meva vida: una tímida missió a aquest món.

Alberto Núñez, sj

Dimecres 22: És possible canviar el món?

Aquesta pregunta ens la fem contínuament. En un món on cada vegada sembla que hi ha més odi i dolor, encara hi ha milers de persones que donen la seva vida per millorar-diàriament. Vivim pensant que és possible ?, tenim present que potser el món   necessita de nosaltres? En els llocs sense esperança, potser hàgim de omplir-los i renovar-los amb l’esperança que, si tots remem en la mateixa direcció, cada dia farem d’aquest món un lloc una mica millor. Potser aquesta escena sembli ingènua, benintencionada, impossible. Segur que els escèptics de tot encuny, els cínics, els sobrats, diran que el món no hi ha qui ho canviï. I, no obstant això, la pregunta segueix aquí, impertinent, urgent, necessària: Què espera el món de tu? I com pots canviar-ho?

Mimi Leder, Cadena de Favors (2000)

Dijous 23: Contrastes

Fixa’t en el contrast. Una proposta rotunda, per real. Les mans dels nens no haurien de dedicar-se a cosir pilotes, ni a pegar soles, ni a pastar maons, ni a carregar pedres, ni a …

Les mans dels nens haurien d’aprendre a escriure, a jugar, a acariciar amb les mateixes carícies rebudes. Però la realitat és que són milions i milions de nens i nenes els que treballen al nostre món, en moltes ocasions en situacions d’explotació i misèria.  No és just. No és legal. I de vegades aquí (en els “aquí” acomodats del món), ens entossudim a fer problema de veritables bestieses.

Divendres 24: Ja veus quina ximpleria

escribir [640x480]

Ja veus quina ximpleria, m’agrada escriure el teu nom, omplir papers amb el teu nom, omplir l’aire amb el teu nom; dir als nens teu nom, escriure al meu pare morti explicar-li que et dius així.

Em crec que sempre que ho dic em sents.

Em crec que dóna bona sort.

Vaig pels carrers tan contenta, tan conten… i no porto a sobre més que el teu nom.

Gloria Fuertes