Senyor Jesús, ensenya’ns a ser generosos,
a servir-te com tu mereixes,
a donar sense mesura,
a combatre sense por les ferides,
a treballar sense descans,
sense esperar altra recompensa
que saber que hem complert
la teva voluntat.
Anuncis
Fa moltíssims anys, vivia a l’Índia un savi, de qui es deia que guardava en un cofre encantat un gran secret que el feia ser un triomfador en tots els aspectes de la seva vida i que, per això, es considerava l’home més feliç del món.
Molts reis, envejosos, li oferien poder i diners, i fins van intentar robar per obtenir el cofre, però tot era en va. Mentre més ho intentaven, més infeliços eren, doncs l’enveja no els deixava viure. Així passaven els anys i el savi era cada dia més feliç.
Un dia va arribar davant seu un nen i li va dir: “Senyor, igual que tu, també vull ser immensament feliç. Per què no m’ensenyes què he de fer per aconseguir-ho?”
El savi, en veure la senzillesa de l’infant, li va dir: “A tu t’ensenyaré el secret per ser feliç. Vine amb mi i para molta atenció. En realitat són dos cofres on guardo el secret per ser feliç i aquests són la meva ment i el meu cor i el gran secret no és altre que dos passos que has de seguir al llarg de la vida”.
El primer pas és que has d’estimar-te a tu mateix, i cada dia quan et llevis i quan vagis a dormir, has de dir: jo sóc important, jo valc, sóc capaç, sóc intel·ligent, sóc afectuós, espero molt de mi, no hi ha obstacle que no pugui vèncer.
El segon pas és que has de posar en pràctica tot el que dius que ets, és a dir, si penses que ets intel·ligent, actua intel·ligentment, si penses que ets capaç, fes el que et proposes, si penses que ets afectuós, expressa el teu afecte, si penses que no hi ha obstacles que no puguis vèncer, llavors proposa’t metes en la teva vida i lluita per elles fins a assolir-les.
Saps que Jesús és en línia… Clica dins teu!
Alguna vegada has sentit parlar al cor?
De vegades, els sorolls de fons ens impedeixen escoltar-lo: la ment amb les seves paraules, les seves distraccions, les seves preguntes… omplen el camí de barreres per impedir que arribis a sentir-lo.
Però no necessites sempre les paraules; la paraula és només una forma d’expressió de la ment, no del cor.
El cor s’expressa amb un somriure, amb una encaixada de mans, fins i tot amb el dolor.
Quan es parla amb el cor, sempre s’és sincer i sempre surt la veritat, sense amagar res de res.
Has d’aprendre a escoltar el teu cor, enmig del silenci i deixar que s’expressi.
Tu que em coneixes, posa els teus ulls de Pare en la meva vida.
Tu coneixes el meu cor i coneixes la meva història.
Tu coneixes tot el que he volgut fer i no he fet.
Avui Pare, et demano que la calor del teu Amor penetri en el més íntim del meu cor.
Dóna’m un cor generós, afable, bondadós, dóna’m un cor nou ple d’Amor, pau i alegria.
Entra al meu cor Senyor, passa per la meva vida i fes brollar en mi els fruits de la teva presència.
Demà celebren la festa de la nostra patrona: Santa Tecla
Santa Tecla va ser una santa dels primers temps del cristianisme, seguidora i deixeble de Pau de Tars al segle I. No és esmentada, però, al Nou Testament; el registre més antic es dóna a un dels apòcrifs: els Fets (o Actes) de Pau i Tecla, probablement escrit a la primeria del segle II. La vida de santa Tecla és una bella paràbola que, més enllà del fonament històric indubtable de la seva vida, té molts significats per a nosaltres els tarragonins:
Segons la llegenda àuria dels Apòcrifs, bellament representada en el retaule de Pere Joan de la Catedral, Tecla, perseguida pels seus enemics, finalment es refugia dins la roca, que es tanca sobre ella mateixa. Aquesta roca és una clara al·lusió a la Roca que és Crist. Tanmateix el seu braç i la seva mà van sobresortir. Són un braç i una mà que ens són donats. Ella ens dóna aquesta mà, una mà que ens guia, que ens porta cap a Crist, cap a Déu, cap a la Jerusalem del cel. Aquesta tarda ho significarem en la processó festiva i joiosa en honor de la Santa. Acabo amb la retronxa darrera dels Goigs:
Tecla Màrtir, Verge, i Santa,
la Ciutat de Tarragona,
de la qual vós sou Patrona,
vostra vida amb gran goig canta.
