Després d’un curs intens, per als qui comptem els anys acudint al calendari escolar, el temps de l’estiu ens brinda una oportunitat per aprofundir en aspectes de la nostra vida que l’activitat diària, de vegades una mica desenfrenada, no ens permet. Les vacances poden ser un moment per recordar el relat del Gènesis. Déu Pare, després de finalitzar la seva obra i veure que estava bé, el setè dia, descansà. Podem convertir el nostre temps estival en aquest setè dia que ens ajuda a contemplar tot el que hem fet durant l’any i veure que “ha estat molt bé”.
Potser, per por a caure en la vanaglòria, no ens aturem a contemplar el que fem, però hem de donar gràcies a Déu, no només pel que fan els altres sino també pel que nosaltres mateixos fem, perquè així contribuïm al projecte de Déu. Tots fem coses bones. L’estiu pot ser un temps per mirar cap enrere i fer un balanç de l’any i començar sempre donant les gràcies.
Aquest temps que ara comencem ens porta de la mà a un ritme diferent. El començament pot ser per parar i descansar, recuperar hores de son i, sobretot, recuperar una mirada que vagi més enllà del que és immediat. Aquesta mirada que ens ajuda a fixar-nos en les coses bones de la nostra vida, en tot el bé que hem rebut aquest any i al llarg de la nostra vida.
L’estiu és també temps d’aprofundiment. En aquest bussejar per les profunditats pot ajudar-nos la contemplació de la natura. La platja amb els seus capvespres, la muntanya amb tanta varietat de vida, el camp que prepara els seus fruits per a la collita…ens parlen de la presència misteriosa de Déu en la seva creació.
L’estiu, si el vivim amb generositat, pot ser també temps per als retrobaments. Podem recuperar relacions amb amics o familiars que les presses de l’any han anat erosionant. Una bona conversa pel matí amb un bon cafè o per la nit mentres compartim taula, són regals que ens porta aquest temps.
I l’estiu, a més, pot ser temps per retrobar-nos amb Déu. Hem de partir de la màxima ignaciana “ cercar i trobar Déu en totes les coses” i saber que tot el d’abans podem viure-ho com a recerca i relació amb el Senyor. No obstant, podem trobar en les vacances temps privilegiats per a la celebració tranquil·la de l’Eucaristia i per a l’oració personal. Oració que podem fer tot passejant, o contemplant el paisatge, llegint la paraula de Déu o en el silenci de la nostra cambra…
L’estiu és temps de retrobament. Retrobament amb un mateix, amb els amics i familiars i amb el Senyor que ens dóna, un any més, el regal d’aturar-nos, de canviar de ritme. Escoltem la seva veu que ens diu també a nosaltres: “Veniu vosaltres tots sols a un lloc desert a descansar una mica” ( Mc 6,31).
En algunes latituds tot just ara arranca el curs. En d’altres, com la nostra, l’estem acabant. Unes altres segueixen la seva rutina. Però, en totes, un cop rera un altre ens veiem convidats a replantejar-nos les coses. A seguir uns camins i abandonar-ne uns altres. Les coses canvien perquè les circumstàncies de la nostra vida també es transformen.
