Dilluns 17: Per a aquest curs: frenar

stopEls inicis de curs solen ser per a molts de nosaltres una tornada a la rutina i un arrencar amb nous projectes i somnis, fruit molts d’ells, de les experiències extraordinàries que hem viscut en les vacances. Alguns hem estat de campaments, o en camps de treball, com a monitors o fent un voluntariat…

Tot i que som en el segle XXI i hem pres consciència dels perills que comporta la societat de consum, seguim sent consumidors de la informació, de la comunicació, d’experiències diverses que hem anat incorporant i normalitzant en la nostra vida quotidiana. Així doncs, cada cop és més habitual sentir parlar d’agafar-se un any sabàtic, de fer una estada a l’estranger, de fer un curs o un trimestre al Canadà, etc.

Aquest curs podríem tenir com a objectiu l’experiència d’aturar-nos:

De sentir i assaborir tot el que hem viscut en tantes experiències.

D’acompanyar-nos d’algú que ens ajudi a veure què és el que Déu ha obrat en cadascun de nosaltres.

De viure l’experiència de la vida quotidiana relacionant-la amb la FE.

I no oblidar-nos d’escoltar la SEVA veu!

NubarHamparzoumian, sj

 

Anuncis

Dimarts 18: Per a aquest curs, un voluntariat.

voluntaria2

Es diu que el temps és or, i qui el perd, perd un  tresor. El temps se’ns escapa contínuament, com l’aigua entre mig dels dits. Contràriament al que molts creuen, l’únic que podem fer per no malbaratar-lo, és donar-lo als altres. Això és el voluntariat, oferir-se per atendre una necessitat humana, una situació de fragilitat o de vulnerabilitat. Ser voluntari és un acte gratuït , genera llaços d’amistat i és tan útil per al qui el rep com gratificant per a qui l’ofereix.

L’alegria de ser voluntari és una revolució social. És un fet de rebel·lia política davant la desatenció del bé comú. És fer protagonista a qui de veritat ho mereix. És posar nom als qui estan exclosos. El voluntariat és la porta d’entrada per descobrir fraternitat on hi ha presó, manicomi, indigència, sense papers…

L’apòstol Sant Jaume deia: “et mostraré la fe a través de les obres” Quin cristià no troba temps per fer de voluntari? Qui no es commou i es compromet en alleujar el sofriment dels seus conciutadans? Qui és el teu proïsme que està al teu voltant i el necessita?

Tant de bo ens atrevim a esprémer el nostre horari tan atapeït per fer un lloc a l’amistat, a les aventures de qui és diferent ,  viu diferent i sent diferent…i confabular-se per aconseguir un ordre de coses nou on les persones siguin el primer de tot.

I sense foto si us plau, sense postureig en les xarxes socials. Aquest dia que sigui el temps del regne de Déu en la teva vida i en la de molts.

Iñigo Alcaraz, sj

Dimecres 19: Estàs disposat a volar?

Imagen 1

Sant Agustí donava aquest consell als joves: “Enfortiu i entreneu les vostres ales.”

Hi ha persones que retallen les ales dels somnis, de les il·lusions, de l’esperança. Són persones que no tenen cap interès per la conquesta. S’estimen més la petita parcel·la de seguretat que els ofereix la rutina diària.

Tu, en canvi, t’estàs obrint a la vida i pots triar ser un rèptil, que s’arrossega pel terra, o una àguila, que desplega les ales majestuoses a l’aire de la creativitat.

Aquest curs tens una nova oportunitat per entrenar- te, per fer exercicis d’ala delta. Però no oblidis que l’entrenament requereix esforç i constància: atenció a les explicacions, creativitat en els exercicis, fidelitat a l’estudi i a la feina, col·laboració amb professos i companys, treball en equip, sentit crític davant la televisió i el reclam de la moda i la publicitat… Has d’enfortir i entrenar les teves ales.

Jueves: Ser un més

índice

Integrar-se en la multitud. No destacar. No ser diferent. Ser igual. Ser un més. Adaptar-se per ser acceptat. Quina terrible pressió per a ser igual que tots. Per a cabre. Per agradar. Per no perdre el lloc.

Gràcies a l’Álvaro Fraile que ha posat la seva música, el seu talent i el seu art, en aquesta ocasió al servei dels exclosos, els invisibles, els ningú. Ningú és un més.

 

Divendres 21: Celebrem la festa de la nostra Patrona, Santa Tecla.

7_cat_ADAPTA_1005_175

 Aquest cap de setmana a Tarragona estem de festa gran ja que celebrem el dia de la nostra patrona Santa Tecla.

Santa Tecla, venerada a Tarragona el 23 de setembre, va ser deixebla de sant Pau, la vida de la qual la descriu el llibre Acta Pauli et Theclae, escrit entre els anys 125 i 150.

Santa Tecla va ser un noia que en  sentir predicar Sant Pau  va renunciar a tot per tal de seguir-lo. Per mantenir  la seva postura va ser perseguida per les autoritats i per la seva pròpia família i va patir nombrosos martiris dels quals sempre en sortí il·lesa. Finalment es retirà a una cova, on la terra se l’empassà per salvar-la de nous perills.

images

Els tarragonins la veiem com a un símbol de la disponibilitat evangèlica, com una donzella prudent que ho deixa tot per la Paraula, per seguir a Crist.

 

 

Vídeo