Dilluns: El pare que tenia dos fills

Quarta Setmana de Quaresma

Aquesta setmana reflexionarem i farem la nostra pregària des de l’Evangeli

27març2017Hi havia un pare que tenia dos fills. Era una bona família i vivien de la feina del camp. Un dia, mentre eren a taula, el pare els va dir:
—Mireu, fills, aquesta setmana hi ha una feina extra a la vinya. Els treballadors no hi donen l’abast i caldria la vostra ajuda. Qui vol anar-hi?
Un dels dos, el que semblava més viu i decidit, va respondre immediatament:
—Ja hi aniré jo!
Però passava el temps i es trobava tan a gust a casa que no hi va anar.
L’altre fill era més tranquil i pensava d’una altra manera; va dir al seu pare:
—Mira, pare, ja sé que per a tu la vinya és molt important però a mi m’agrada més estar a casa i això de treballar al camp no està fet per a mi, així que et dic que amb mi no comptis.
Però va passar un temps, i va veure que les coses no funcionaven a la vinya i s’estimava tant el seu pare que ho va reconsiderar i l’endemà se’n va anar cap a la vinya.
Ara pregunto: quin dels dos germans va complir amb el que el pare els havia demanat?
ADAPTACIÓ DE MT 21,28-31

  • Reflexiona un moment…
  • Tots plegat preguem: Pare nostre ..

Dimarts: Els més petits

28març2017Jesús estimava molt els infants. Quan Jesús anava de poble en poble, tenia ocasió de conèixer molts llocs i molta gent. Arribava a un poble i els nens sortien a saludar-lo. Als apòstols no els agradava gaire, i miraven de fer-los fugir, però Jesús els deia: “Deixeu que els infants vinguin a mi, no els ho impediu, perquè ells són els preferits del meu Pare Déu”. I els acollia i jugava amb ells.
Un dia, els apòstols discutien per saber quin era el més important:
—El més important sóc jo —deia Pere, perquè sóc el primer de tots.
—Tu? —deia Judes—. Si només ets un pescador i jo tinc estudis i administro els béns.
La discussió estava pujant de to, quan Felip va preguntar a Jesús: —Qui és el més important d’entre nosaltres?
Jesús se’l va mirar, després va cridar un nen, el va posar al mig i va dir:
—Qui acull un nen com aquest, m’acull a mi, i qui vulgui ser important que es faci petit com aquest infant.
ADAPTACIÓ DE LC 9,46-48

  • Reflexiona un moment…
  • Tots plegat preguem: Pare nostre ..

Dimecres: La viuda pobre

 

29març2017

Es trobava Jesús, amb els seus deixebles, a Jerusalem, per la rodalia del temple. Hi havia molta gent. N’hi havia que entraven al temple a resar. A la porta hi havia unes caixes on la gent dipositava les seves almoines, que servien per a la conservació del temple. Els apòstols miraven el que hi tirava la gent. Un senyor hi va tirar 20.000 euros, un altre deu mil. Tothom qui entrava hi posava alguna quantitat. Estaven mirant, quan va arribar una dona gran i pobra. Va obrir la seu moneder, en va treure una moneda petita, cinquanta cèntims, i la va dipositar a la caixa. Alguns se’n reien. Què era cinquanta cèntims d’euro comparats amb els 20.000 mil que hi havia posat aquell home? Però Jesús dirigint-se a ells, els va dir:
—Mireu, la majoria de la gent posa els cèntims que té de més, però aquesta bona dona ha donat més que ningú, perquè ella ha donat tot el que tenia.
ADAPTACIÓ LC 21,1-4

  • Reflexiona un moment…
  • Tots plegat preguem: Pare nostre ..

 

 

Dijous: Confiança en Déu (I)

09marc2016

Tu dius: “És impossible”
Déu et diu: Tot és possible.
(Lluc 18:27)
Tu dius: “Estic molt cansat.”
Déu et diu: Jo et faré reposar.
(Mateu 11: 28-30)
Tu dius: “Ningú m’estima en veritat.”
Déu et diu: Jo t’estimo.
(Joan 3:16 i Juan 13:34)
Tu dius: “No puc seguir.”
Déu et diu: La meva gràcia és suficient.
(II Corintis 12: 9 i Salm 91:15)
Tu dius: “No puc resoldre els meus problemes.”
Déu et diu: Jo dirigeixo els teus passos.
(Proverbis 3: 5-6)
Tu dius: “Jo no ho puc fer.”
Déu et diu: Tot ho pots fer.
(Filipencs 4:13)
Tu dius: “Jo no sóc capaç.”
Déu et diu: Jo sóc capaç.
(II Corintis 9: 8)

  • Reflexiona un moment…
  • Tots plegat preguem: Pare nostre ..

Divendres: Confiança en Déu (II)

10marc2016

Tu dius: “No em puc perdonar.”
Déu diu: JO ET PERDONO.
(I Joan 1: 9 i Romans 8: 1)
Tu dius: “No ho puc administrar.”
Déu diu: Jo sóc tot el que necessites.
(Filipencs 4:19)
Tu dius: “Tinc por.”
Déu et diu: No t’he donat un esperit de temor.
(I Timoteu 1: 7)
Tu dius: “No tinc prou fe.”
Déu et diu: Jo li he donat a tots una mesura de fe.
(Romans 12: 3)
Tu dius: “No sóc prou intel·ligent.”
Déu et diu: Jo et dono la meva saviesa.
(I Corintis 01:30)
Tu dius: “Em sento molt sol.”
Déu diu: Mai et deixaré sol
(Hebreus 13: 5)
  • Reflexiona un moment…
  • Tots plegat preguem: Pare nostre ..