Dilluns 2: Aprendre a viure

Créixer és aprendre a viure, aprendre a descobrir que la vida ha de ser experimentada, viscuda, pensada, resada … I això va molt més enllà dels llibres, de les teories, o de les paraules buides. L’amor, que és només una idea, no és amor. Solament quan estimis algú, més que a tu mateix; només quan et decideixis a arriscar; només quan et llencis a l’arena que és la vida, podràs comprendre-ho. Tu mous xaval!

(L’indomable Will Hunting, Gus Van Sant, 1999)

 

Dimecres 4: Gaudir junts: el valor de les coses ben fetes

És només un fragment. D’una de les cançons probablement més difícils (i magistral) de Queen. I ara, gaudeix d’una multitud d’estudiants cantant. Passant-ho bé. Però, no t’enganyis. Intueix també darrere l’esforç, l’aprenentatge. El temps que segur que s’han dedicat a aprendre a cantar junts. Hi ha els diferents talents posats en joc. El piano, les guitarres. Aquest director de cor probablement sap liderar. Això és una comunitat. I una comunitat, fent junts coses que mereixin la pena, pot canviar el món.

 

Dijous 5: Descentrar per trobar

58cuidado Tu ho vals, tu pots, tu mereixes, benvingut a la teva vida. El món a mida. Pensa per tu. Sigues tu mateix. Viu el que vulguis. Sent. Experimenta. Busca. Gaudeix… Quants missatges que se centren tot el temps en mi! Em conviden a ser el centre de la meva vida. A prendre’m el pols a cada pas, pensant com estic, com em sento, si la vida em somriu o em colpeja, si estic content o trist, si estic de baixada, de pujada, o sense més. Però el teu evangeli em convida, una vegada i una altra, a eixamplar el cercle, a mirar cap a fora, a descentrar per trobar el proïsme, a Tu, i, probablement, per aquest camí, també la mirada més autèntica i completa de la meva pròpia vida.

Divendres 6: Tots els noms de la meva vida

14-todos-los-nombres

Què seria de nosaltres sense tanta gent que va creuant-se en la nostra vida? Què seria de mi sense els meus, aquests que m’han sostingut en la lluita, aquells en el muscle dels quals he plorat o amb qui he rigut fins a no poder més? Què seria de mi sense les manies ja familiars de la meva gent, sense les frases conegudes, les històries compartides, els projectes comuns? És bo donar-li gràcies a Déu per les cares, els noms de la meva vida… És bo pregar per ells.