Dilluns 27: Lloar

lloar

Si t’has parat a contemplar el cel, un bosc, un rierol, que t’han impressionat per alguna cosa que has anomenat «bellesa», si has sentit de sobte ganes de cantar, o de córrer un bon tros, per alguna cosa que has anomenat «alegria», si t’has preguntat sorprès com algú proper a tu et pot voler precisament a tu … Pots entendre el que significa lloar!

Carlo Maria Martini

Dimarts 28: La meva família és un món

familia2

En l’experiència de pertànyer a una família concreta: ‘aquests’ pares, germans; aquesta casa, aquest lloc; en aquesta experiència s’expliquen algunes raons de ser qui sóc. Perquè en la construcció de la meva identitat està la tasca d’assumir d’on vinc i amb qui sóc.

«La meva família és un dibuix» és una expressió que s’usa moltes vegades  per decorar aquesta experiència singular de pertànyer a un grup humà que ens ve donat.

«Cada família és un món» és l’acceptació que, dins d’aquest petit món, succeeix la vida mateixa, i ens defineix en trets, gestos, pensaments, personalitat, cultura.

De vegades sembla que prenem un aire d’independència, com si de veritat ens hagués portat una cigonya de París … I creiem que tot ho podem sols o que no necessitem dels nostres.

Però és allà, entre els nostres, on la persona es fa humana i se’ns revela la nostra dependent petitesa. I és allà on ens trobem vulnerables, nus, reconeguts. On les preguntes «com estàs?», «¿Què va passar?» Són tan essencials com incòmodes.

Perquè ser, estar i pertànyer a una família no poden separar-se. La teva família és arrel, escola, mestra, banda, origen, destinació, referència, refugi, passió, problema, solució.

I de vegades donant-la per fet no per un a pensar en el molt que importen i el molt que s’ha d’apostar per ella. Anima’t a reconèixer-te part!

Marta Porta, HVN

Dimecres 29: La vida és qüestió de polzades

Els Taurons de Miami, equip de futbol americà es troben en últim descans de la final de la Super Bowl i van perdent. Llavors l’entrenador, el senyor D’Amato, els parla de la diferència entre donar-ho tot i jugar a mitges, i entre anar al teu o ser un veritable equip …

Perquè viure consisteix a donar el màxim en el dia a dia, “lluitar” per les polzades que tinguem davant. Aprofitar les coses bones que la vida ens posa davant i afrontar, amb d’altres, els desafiaments i complicacions que ens sorgeixin.

Volem lluitar per les polzades que se’ns posin al davant? ¿Què faràs?

«He comès tots els errors que un home de mitjana edat pot cometre, he malgastat tots els meus diners, he trobat a la meva vida a tot el que m’ha estimat, i darrerament ni tan sols suporto la cara que veig al mirall, quan et fas major en la vida hi ha coses que se’n van, això és part de la vida, però només aprens això quan comences a perdre aquestes coses ».

«Un diumenge qualsevol», d’Oliver Stone 

 

Dijous 30: Som-hi! Fins quan vas a estar quiet?

L’actitud davant la vida, davant els problemes, davant la tempesta … marca una gran diferència. El més freqüent és quedar protestant quan les coses no surten com un voldria. Asseure a criticar. Exigir que altres facin. Analitzar des de la teoria. Protestar sense moure un dit. Tot canvia quan un decideix posar-se mans a l’obra. Llavors, no hi ha arbre, per gran que sigui, que no es pugui moure. 

Divendres 1: Invencible

“Invictus” és un poema del poeta anglès William Ernest Henley. Apareix en la pel·lícula Invictus, sobre el canvi a Sud-àfrica arran de l’accés de Nelson Mandela al poder, amb la fi de la violència racial que es produeix. Ens recorda que no som espectadors, sinó protagonistes de la nostra història, responsables del nostre destí, i que ningú pot viure per nosaltres. La vida és una i ha de ser viscuda amb intensitat i sentit. 

Text original Invictus:

Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

Text en espanyol:

Més enllà de la nit que em cobreix, negra com l’abisme insondable,

dono gràcies al déu que sigui per la meva ànima inconquerible.

A les atzaroses urpes de les circumstàncies mai he plorat ni pestanyejat.

Sotmès als cops del destí el meu cap ple de sang segueix ben alt.

Més enllà d’aquest lloc de còlera i llàgrimes on hi ha les horrors de l’ombra, però,

l’amenaça dels anys troba, i em trobarà sense por.

No importa com d’estret sigui el camí, com de carregada de càstigs la sentència,

jo sóc l’amo del meu destí: Sóc el capità de la meva ànima.