Dilluns 18: Convertir el nadal en Nadal

convertir

Fa més d’un mes que em van començar a oferir el Nadal. Com sempre, és el supermercat on faig la compra el primer que m’ho anuncia: els suggerents massapans, torrons i altres productes nadalencs. I l’últim anunci fa uns dies als aparadors de les botigues, i en els llums que “adornen” els nostres carrers, per si no em quedava clar. Són senyals que un Nadal és a prop. Temps de donar-te aquest caprici que portes temps esperant. Temps de ser el tiet més important per regalar l’últim de l’últim. Temps d’engolir tot el que hagi a sobre de la taula. És temps de Nadal.
Al costat d’aquests lluminosos senyals, n’hi ha d’altres més discrets, que ningú anuncia. Històries que parlen d’aquella nit de Betlem, d’una Bona Notícia (en aquells dies i al segle XXI). Tot va començar amb una família que va venir d’un altre poble per empadronar-se, lluny dels seus, sense ningú. No recordo bé d’on eren; si de Natzaret, de Casablanca, de Bucarest o de Quito. En aquell poble hi havia hostatgers que no van permetre allotjar a aquesta família necessitada. Era una societat on el primer era l’aspecte econòmic i no l’ humà; que deixava al marge a persones amb addiccions o amb problemes mentals. Era millor que deixessin neta la ciutat i es quedessin als afores. Encara sort que van trobar un estable que els va acollir. Mira que era lleig i que no tenia gairebé res! El seu bou, la seva mula i una mica de palla. Aquesta establia va oferir el que hi havia , com els veïns que conviden la gent del barri per fer-se companyia, compartir i celebrar aquesta nit que semblava que  seria especial.
En aquesta història també hi va haver àngels que van anunciar que alguna cosa nova està per arribar. Gent que alegra la vida als altres, que els animen, que inverteixen el seu temps acompanyant en una residència d’avis intentant que aquests últims dies siguin dignes. Persones amb un cafè i unes galetes, que anuncien els pastors que dormen al ras, en caixers o sota els ponts, que un món nou i que una altra vida és possible. I també hi ha molta gent aquí i allà. Diuen que són mags, que busquen: troben una espurna i es llancen després d’ell. No saben molt bé on anar, però tenen una convicció i un desig que pot haver Nadal enmig del nadal: en aquests petits detalls, quan arribem al fons i el podem tocar, quan mirem  la gent, els seus gestos i la seva vida . En el més profund trobem a aquest Déu que neix cada dia a les nostres vides.

Eduardo Menchaca

Dimarts 19: I tu, què regalaràs?

(En algúm punt avança el vídeo i deixa els últims moments)

Se’ns en va la vida a inèrcies, en el que toca, a pensar a curt termini, a solucionar les coses tal com van venint. Responent a les preguntes que ens fan, però sense arribar a fer-nos les preguntes que de veritat són necessàries.

Prepara d’una altra manera el teu Nadal.

Escolta. Fes-te les mateixes preguntes que es fan en aquest vídeo. Atreveix-te a respondre.

I ja després, vas i (et) regales.

 

Dimecres 20: És hora de valorar el que és important

Segur que si t’atures a pensar descobreixes que hi ha moltes coses fantàstiques de la vida que no agraeixes. Persones, situacions, projectes que potser per tenir-los sempre aquí has descuidat una mica. La vida està plena de possibilitats i de regals que hem d’aprofitar. De vegades podem deixar de tenir cura i agrair els millors regals de la vida, per aturar-nos i aturar-nos en dimensions de la vida menys importants. Atura’t a pensar quines parts de la vida has d’agrair i sobre les quals potser, darrerament, camines una mica més distret. Aquelles coses bones que pel ritme frenètic en què vivim deixem de banda, encara que ens agradaria poder tenir més presents en el nostre dia a dia.

 

 

Divendres 22: Va valdre la pena l’espera

nenSí, va valdre la pena l’espera!

  • Vingué Déu i va comprometre la nostra existència, es va vestir de palla i fang, es va bressolar entre dues estores.
  • Vingué Déu i va sorprendre els cors i els pastors van córrer apressats a adorar-lo.
  • Vingué Déu i va enamorar  la seva serventa mare, i va deixar que entre els seus braços s’amaguessin els seus rumors.
  • Vingué Déu, des de tan lluny vingué, que demanà reposar la pau després del llarg camí. Pobre, fràgil, nen, home, Déu errant en terra estranya.

Així vingé i ve xiuxiuejant el nostre nom.Nosaltres l’esperem però sabem que ja és amb nosaltres…

Per això ens podem desitjar: BON NADAL!

 

Dilluns 11: Contrasts

IMG_2933(4)

Fixa’t en els contrasts. Una proposta rotunda per aquest Nadal, per aquest temps que enspreparem per la gran festa:

  • Moltes famílies no poden gaudir del goig d’estar junts, de compartir una taula …
  • Quan a molts els falta el mínim i necessari, d’altres estem o estan malbaratant …
  • Quan uns no tenen res per menjar ni on aixoplugar-se, altres tenim una taula ben preparada, una casa, una família que ens ofereix l’afecte i suport que necessitem.
  • Són milions i milions de nens i nenes els que treballen al nostre món, en moltes ocasions en situacions d’explotació i misèria.
  • Són milers d’emigrants que viuen  a la intempèrie i posant en perill les seves vides.
  • Són centenars els que veiem al carrer sense el mínim necessari per viure … No és just!

I de vegades aquí (en els “aquí” acomodats del món), ens entossudim a fer problema de veritables bestieses.
Recorda: SI FAS NADAL, POTS TRANSFORMAR-HO!