Potser que a estones no entenguem que hi ha moments en què tot està bé, que hi ha més motius per donar gràcies que per queixar-se, que existeix també la quietud, la calma, el goig profund, que es pot ser lliure i que val més viure acompanyat encara que a vegades faci mal…Però quan arriba un dia que et deixes tocar per un Déu que és llum, i que et mostra el seu fill que és justícia, regal i misteri alhora, la cosa canvia.
És llavors quan es fa necessari aturar-se i llegir la vida a poc a poc, amb detall, sense saltar-se cap paràgraf, i mirant-lo a Ell, per a que el dubte es torni altre cop en mirada i la incertesa en esperança, perquè dins, en l’essència d’allò que som, tot és bellesa i bondat. Descobrir Jesús ens fa trontollar, seguir-lo ens implica i en el fons ens fa més íntegres, més essencials, més pacífics.
Ell, avui, és la pau de convertir-te a tu, a cadascú, en esperança per al món, en llum que il·lumina – que ni enlluerna ni lluu en solitud–, el camí que permet anar sempre una mica més enllà… És aquella pau del pa compartit, aliment per a tants, de l’abraçada generosa i reconfortant, de la mirada que escolta i comprén i de la paraula que anima i calma al mateix temps. Aquesta és la pau de Déu: una llum pacient i petita que pren vida en gests infinits que la fan gran, eterna.
