Dimarts 3: Diuen que és viu!

Ha ressuscitat, Crist VIU. T’ho conten. Te’n fies. Perquè posen energia en les seves paraules, força i convicció. O perquè ho viuen de tal manera que sembla que això que conten sigui veritat, i llavors penses, “ potser és veritat”. I el seu testimoni marca les històries d’esperança, i et tornen a brillar els ulls. I els seus relats prometen encontre, caliu i amor. I no parlen de teoria, si no de Vida, de la teva vida i també de la meva. I ens conten que tot estarà bé, perquè han vist molt endins i molt enfora que la lògica de Déu acaba vencent. Que Déu és amb nosaltres. I que l’Evangeli era veritat.

Dimecres 4: Guanya la vida

Així de contundent. Si copséssim bé el significat de la teva resurrecció, Jesús, empal·lidirien comparativament les celebracions de qui guanya un campionat Mundial de Futbol, de qui treu una plaça en una oposició o de qui rep un premi Òscar de l’Acadèmia de Hollywood. En contrast amb aquest cant poderós serien simples balbuceigs les exclamacions d’alegria de l’amant correspost o de l’estudiant aprovat pels pèls.

Perquè en la victòria d’aquesta vida entregada, en la paraula definitiva d’un Déu que semblava callat, però que ara parla amb força, la vida guanya, venç, triomfa, com un torrent d’aigua que nega les terres seques, àvides d’aigua; com el foc que, en la nit més fosca, porta una llum que permet endevinar la vida oculta. Guanya la vida, la Teva vida.

Dijous 5: … en l’heroïsme quotidià.

heroesAmb gairebé tots els grans súper herois passa el mateix. En el seu dia a dia són persones aparentment normals. Tenen la seva feina, la seva família, amics i alguna noia per qui té un sentiment especial. No obstant, ells saben que, a pesar d’aquesta normalitat, tenen uns poders i una missió que els fa diferents de la resta de la gent.

La gent ni tan sols sap que són aquests súper herois i per suposat que no els donen les gràcies ni els aplaudeixen quan arriben a l’oficina. De fet, en moltes ocasions la població ni tan sols és conscient del greu perill que corre, com per, a sobre adonar-se’n de que els han lliurat d’ell.

Quan arriba el temps de Pasqua, penso que amb Jesús sovint ens passa el mateix. De vegades se’ns fa difícil creure que ens ha salvat, perquè no som conscients d’estar en perill ni de necessitar una salvació. A més, la nostra vida segueix desenvolupant-se igual que abans, i aparentment sembla que res ha canviat després de la seva Ressurrecció.

Per això potser sigui el moment d’aturar-se a pensar sobre què i a qui ha vençut Jesús, de què ens ha salvat. Ens podem aventurar a cercar-lo enmig del nostre entorn, perquè com un súper heroi que s’ha tret la capa, ell segueix present  entre nosaltres “passant per un de tants”.

Dani Cuesta, sj

 

Divendres 6: Enamorats d’un Déu viu.

No seguim un Déu de mort, sinó un Déu de vida. Un Déu a qui en aquest temps de pasqua descobrim com a bo, com a salvador, com aquell que ens posa en camí…

No el seguim ni per obligació, ni per por, per desesperació ni per tedi o avorriment, sinó per un amor profund, que neix de descobrir com és.

És un Déu viu que segueix present en les nostres vides, en el nostre món, acaronant les nostres històries i proposant-se objectius i projectes.

 

Dilluns 19: No tingueu por a la bondat i a la tendresa.

no tengas miedo

En apropar-nos a la Setmana Santa salta a primer pla la intensitat de l’Evangeli. Seguir Jesús té les seves conseqüències, no és fàcil. En l’horitzó apareix la creu. És per això que és més necessari avui que mai creure de veritat que l’evangeli mereix la pena. No témer la bondat. No tenir espant de posar tota la tendresa en joc, és una bona proposta. És la teva proposta.

I com a model de bondat i tendresa tenim el millor representant: Sant Josep, festivitat que avui celebrem. Josep constitueix un dels tres pilars que composen la família model, tant en el seu aspecte intern ( en les relacions entre els diferents membres que  la integren) com en l’extern (la família en la societat).

Josep va ser la persona que Déu va triar per constituir una família per a Jesús. Josep, un home just, es caracteritzà per donar un tracte de màxim respecte i suport a Maria i per servir de model a Jesús. I podem afirmar que Josep és una de les figures centrals del cristianisme, un home excepcional.

 

jose.c.ghautier