Dilluns 18 de juny: Canvis

cambiosEn algunes latituds tot just ara arranca el curs. En d’altres, com la nostra, l’estem acabant. Unes altres segueixen la seva rutina. Però, en totes, un cop rera un altre ens veiem convidats a replantejar-nos les coses. A seguir uns camins i abandonar-ne uns altres. Les coses canvien perquè les circumstàncies de la nostra vida també es transformen.

El temps passa per a nosaltres, unes persones arriben mentre que unes altres se’n van…Prenem decisions. Fem propòsits. Imaginem noves situacions i, tant de bo, que siguin millors. “Que vingui a nosaltres tot el que és nou”, és el mantra que es proposa en aquesta oració. Per a viure amb la ment i el cor oberts.

Dimarts 19 de juny: Fang enamorat.

37barro

Som fang, atuells fets d’argila, mal·leables però fràgils. Som limitats, però també som capaços d’estimar, i aquí està el miracle. Perquè gràcies a aquesta qualitat som capaços de tot. De viure amb passió i alegria. D’anhelar, somiar i transformar les coses. De convertir les nostres flaqueses en fortalesa per l’amor que tot ho transforma.

Som fang, sí, però podem ser una projecció del terrissaire que fa de cadascú de nosaltres una peça única. Som fang, sí, però fang enamorat.

Dimecres 20 de juny: Quants dits veus?

 

Molts cops ens deixem portar per aspectes superficials: colors, imatges i paraules bensonants. És normal. Fan la seva funció d’il·lustrar la normalitat quotidiana i adornar la nostra rutina.

I si poguéssim mirar d’una altra manera? Aquests ulls que veuen més enllà. Que cerquen en l’interior de les persones i no solament en els problemes. Aquesta mirada capaç de veure una espurna de Déu en cada realitat.

 Patch Adams. Tom Shadyac 1998.

Dijous 21 de juny: Quan reaccionar? (L’origen d’ Astral)

Veure: examinar alguna cosa, reconèixer-la amb cura i atenció.

Sentir: experimentar una impressió, plaer o dolor físic i/o espiritual.

Reflexionar: pensar atenta i detingudament sobre alguna cosa.

Actuar: obrar, realitzar actes lliurement  i conscientment.

Som capaços d’incorporar aquests verbs a la nostra vida? I se estesin en harmonia? Quina cosa tan senzilla i alhora tan complicada…