Dilluns 29: Sants, beats i tu

Pablo VI

Fa uns dies es van celebrar unes canonitzacions amb gran repercussió mediàtica, seguides en tot el món per la transcendència de figures com Mn. Romero i Pablo VI.

Que l’Església proposi figures de referència és una crida d’atenció. És recordar-nos que l’Evangeli pot ser aquest corrent de fons que dóna sentit, dinamisme i profunditat a la vida. És dir-nos que no ens conformem amb ser cristians a mitges, quan tantes persones, en diferents contextos, han trobat maneres de fer real la lògica de les benaurances i reflectir l’esperit de Déu en ells. És reptar-nos a fer-ho real  en el present de cadascú, per què cada context demana una forma diferent de materialitzar aquestes accions. No era el mateix El Salvador de Mn. Romero, colpejat per la violència, o la Roma des d’on Pablo VI havia de fer enormes esforços per resoldre les qüestions d’un Concili que trobava tants suports com resistències. O la Màlaga on Tiburcio i Maria Isabel on foren conscients que les persones treballadores i pobres en el context rural necessitaven accés a l’educació per conquerir un futur millor.

Profetes, mestres, deixebles, amants, amics, en avantguardes i en reraguardes, dones, homes, laics, consagrats…gent que dóna la vida. Gent que il·lumina, amb el seu camí, el Camí de la Veritat i Vida de qui estima més i primer. Gent que es converteix per a nosaltres en Crida, en Qüestionament i en Provocació: “I tú, com penses fer real l’evangeli en la teva vida?” Perquè , al cap i a la fi, és d’això del que es tracta.

José María Rodriguez Olaizola, sj

Dimarts 30: Descobrint altres temps

descubriendo-otos-tiemposPer a tu que vius de pressa, “a tota pastilla”, amb tota intensitat, la vida que tens entre les mans, intentant aprofitar al màxim cada un dels moments, cadascun dels instants de les teves trobades (aquests de manera especial); per a tu que arribes amb la teva motxilla carregada de coses, projectes, noms, preocupacions, desitjos, il·lusions i algun fracàs (especialment les desavinences  que solen ser les que més mal fan, els desencants)…A tu t’ofereixo aquest espai perquè els posis nom, i en donar-los nom, et facis més lliure, més amo, més volgut; o també si vols perquè Déu els vulgui, els miri, els accepti i te’ls torni una mica més teus, una mica més en pau, una mica més… En fi, tu aniràs descobrint com i què vol dir-te a tu en ells.

Dimecres 31: Una festa per tots

los-santos-son-unos-tipazos

Demà celebrarem una gran festa: TOTS ELS SANTS. Reflexionem tot recordant aquesta paraula: SANT.

Vaig pel carrer, em trobo en una ciutat. Les ciutats tenen molts habitants i per tot arreu hi ha gent: uns van al despatx, amb la seva cartera, altres van a treballar al restaurant amb el seu uniforme; aquell és bomber, l’altre policia. Acostumo a distingir-los per com van vestits i gairebé mai no m’equivoco. Però em pregunto: com puc distingir els sants? Els sants no van vestits de sant, ni porten cap senyal extern. Van pel carrer com qualsevol, treballen com tots, viuen com els altres. Però porten Déu a dins, mai no van sols. Fan el que fa tothom però ho fan amb amor, no per diners, ni perquè els altres els vegin. Són normals, com tothom, però quan parlen sempre diuen la veritat i escolten amb el cor. Són solidaris, amables, alegres, bons. Tenen la mirada neta i sempre pensen bé dels altres. I estan disposats a ajudar qui sigui. S’assemblen a Déu. Jo creia que es passaven la vida amb les mans juntes, el cap inclinat i tot el dia resant. Si fossin així els hauria reconegut, sens dubte, però no, riuen sincerament i són oberts. De sant, en pot ser qualsevol sempre que s’assembli a Déu.

Tu també ho pots ser. I jo, i aquell altre. N’hi ha més dels que ens pensem. Ho diu la Bíblia. Sant Joan ens ho explica en un llibre que es diu l’Apocalipsi.

Dilluns 22: DOMUND 2018. Canviar el món

domundAquest diumenge passat hem celebrat el DOMUND:

Què és el DOMUND?

El Domund és el dia en què, d’una manera especial, l’Església universal prega pels missioners i missioneres i col·labora amb les missions. Se celebra arreu del món el penúltim diumenge d’octubre, el “mes de les missions”.

El lema d’aquest any és: DOMUND, canvia el món.

“Canvia el món”. En el nostre món podem veure fàcilment canvis superficials, que deixen les coses tal com estaven, i d’altres que les canvien “a pitjor”, per què deriven d’accions injustes i atempten contra la dignitat de l’ésser humà. Això si no suposem, des de la indiferència, que les coses no poden ser més que com són.

 Enfront d’això, missioners i missioneres ens mostren que el canvi és possible “a millor”, un canvi  profund i real. Ells poden ser per a tots, i en especial per als joves, un referent de compromís i esperança; les seves vides constitueixen la prova palpable que un cor on Déu ha entrat, amb tot el que porta de novetat i creativitat, pot canviar el món.

Dimarts 23: Que las paraules estiguin vives

0libro

Hi ha circumstàncies en la vida que t’enfronten, de cop, amb l’autèntic sentit de les paraules.

Situacions en què la veritat no es pot camuflar, tot el que és superficial s’ensorra i emergeix la realitat despullada. Tot i que espanta i potser fa mal pensar en la vida com un fet implacable, també té molt d’oportunitat. És l’ocasió de callar, de silenciar la xerrameca, de deixar d’abusar de versos desgastats i frases ràncies…per a reprendre la paraula sincera. Per a recordar que la vida no és un joc. Per a que quan tornis a pronunciar, amb delicadesa, tendres  paraules…com és un “t’estimo”, ho puguis fer conscient de la bellesa, la profunditat, la promesa i el compromís que hi ha al darrere.

Un darrer apunt des de la fe. Diem que Jesús és la Paraula de Déu. Una paraula que prescindeix de la falsedat i el buit. Una paraula viva i viscuda. Doncs també des de la fe, i potser en minúscula, nosaltres podem ser paraula d’aquest mateix Déu en aquest món. Una paraula d’amor. Es important. Escolta la SEVA veu!

José María Rodriguez Olaizola, sj