Dimarts 26: “Per a Déu tot és poc”

Imagen 1

Avui, en el 78 aniversari de la mort de la Gna. Teresa Mira, Carmelita Missionera Teresiana, volem contemplar-la com un somriure de Déu.

Està demostrat: l’amor provoca somriures, produeix somriures, regala somriures, i el somriure, encara que no ho sembli és una cosa fonamental i d’això la germana Teresa Mira ens en dóna testimoni.

La Gna. Teresa sabia que el somriure era el punt de partida per a moltes bones accions. És signe d’una bona disposició per a fer les coses. De vegades cal començar pintant un somriure en la nostra cara per vèncer una situació difícil, per vèncer un patiment, una preocupació. O, si més no, per provocar aquest somriure en els altres.

El lema que la caracteritza “fer el bé a tothom” la situa en les mateixes petjades de Jesús que “va passar fent el bé“. El lema del P. Palau: “Déu i el proïsme“, com a expressió  d´amor i de servei a l´Església, va marcar la vida de la Gna. Teresa Mira des de l’acolliment, la senzillesa i la tendresa.

Teresa Mira, una jove de caràcter alegre que, donant als altres manifestava així la seva misericòrdia de Déu. Com Francesc Palau, ella també ens recorda que cal que imitem i donem a conèixer la bondat i misericòrdia de Déu.

Demanem a Jesús que, com la Gna. Teresa Mira, sapiguem somriure’ns i somriure els altres, que sapiguem també respectar i estimar tothom. És el nostre granet de sorra per “estar en línia amb Jesús” i ens puguem sentir tots  acollits i estimats!

 

Dimecres 27: No us oblideu de donar gràcies

27 febrer2018_esoA la vora d’un rierol d’aigües clares un colom estava bevent, quan, en inclinar-se sobre l’aigua, una formiga va caure en el corrent.
Vanament la formiga s’esforçava per arribar a la vora d’aquell “oceà.” Però el colom se’n compadí caritativament i li llençà un bri d’herba perquè la pobra formiga s’hi agafés i salvés la vida.
Passava per aquell indret un camperol amb una ballesta a la cintura. Només de veure el colom, se li féu aigua a la boca de pensar que podia caçar-lo i cruspir-se’l tot seguit. Però quan el camperol es preparava per disparar, la formiga, oportunament, va mossegar-li el taló del peu. El caçador abaixà el cap, el colom el va veure i va fugir volant.

Dijous 28: Per quin motiu no valorem les coses gratuïtes?

18febrer2018_eso

Una vegada hi havia un home que al seu hort tenia plantats molts magraners. A la tardor col·locava les magranes en safates de plata davant de casa seva. Hi posava un rètol gran que deia: “Podeu agafar una magrana, és gratis.”
Però la gent passava de llarg. Ningú no en feia cas. Després de rumiar-ho molt, va decidir no posar les magranes en safates de plata, sinó un rètol encara més gran que digués: “Aquí es venen les magranes millors del país, però són les més cares.”
Tothom hi corregué a comprar-ne, no fos cas que s’acabessin.

ALFONSO FRANCIA

Divendres 1: Cel o infern? Tot és qüestió d’egoisme o de generositat

28febrer2018_esoDia del COMPARTIR

Un savi va visitar l’infern. Es va sorprendre de veure-hi molta gent, asseguda al voltant d’una taula que estava proveïda de totes les viandes i aliments, si l’un bo, l’altre encara més exquisit. No obstant, tots els comensals feien cara de fam i el seu aspecte era llastimós. És que havien de menjar amb bastonets, però no els arribaven a la boca perquè els bastonets eren massa llargs. Per més que allargaven el braç, mai no aconseguien portar cap aliment a la boca.

El savi, impressionat pel què havia vist, se’n va anar al cel. Amb gran sorpresa també al cel hi va veure una taula plena d’aliments de més o menys la mateixa qualitat. Però, en aquest cas, hi observà una diferència: tots els comensals feien cara de bona salut, tenien ganes de riure, feien xerinola i se’ls veia satisfets.

La raó era que al cel cada un dels comensals, amb els llargs bastonets, procurava alimentar el company del davant.

D’UNA FAULA XINESA