Dilluns 1: El Déu del normal

115normalA vegades sembla més fàcil trobar-te en allò que és especial que en allò que és diferent, en l’extraordinari. En una experiència única, en una amistat increïble, en un amor apassionant, en un acte d’heroïcitat, en una creu molt gran. El cert, però, és que tu també et pots trobar en la quotidianitat, en el que succeeix cada dia, en l’avui. I és important que et trobis en aquests moments. Ets el Déu del normal, de les hores tranquil·les, de les relacions serenes, dels gestos senzills, de les melodies familiars, de les petites alegries i de les renúncies discretes.

Dimarts 2: Què és pregar?

01abril2019_eso

Pregar és escoltar Déu que ens parla.
Pregar és rebre allò que Déu ens vol donar.
Pregar és acollir amb joia el perdó que Déu ens atorga.
Pregar és aprendre a escoltar.
Pregar és obrir-se a Déu perquè ens ajudi a obrir-nos als altres.
Pregar és un moment d’intimitat amb Déu, és l’obertura a la vida veritable.
Pregar és descobrir que Déu ens estima.
Pregar és trobar un temps de silenci.
Pregar és trobar un temps gratuït de lloança per contemplar l’amor infinit de Déu.
Pregar és aixecar un plany, un crit d’angoixa, una petició de socors.
Pregar és apropar-se a Déu i descobrir la seva distància i la seva proximitat.
Pregar és dialogar amb Déu en un diàleg d’amor que porta a la comunió silenciosa.
Pregar és creure que al final de la ruta hi ha la llum.
Pregar és un reflex d’enamorat que se sorprèn de ser estimat, de ser mirat amb amor, de ser preferit

Dimecres 3: Esperit d’humor

humorSi el proves, et canvia la vida. El lloc on segur que habita Déu, el millor regal, que produeix contagi i atracció i és el símptoma evident d’una vida sana. Allò que tenyeix la confiança i la seguretat de tot el que està al nostre voltant. L’opció pel que els altres puguin respirar i descansin. Obre camins que s’apropen a Jesucrist, requisit imprescindible és que s’amplifiquin els horitzons, que sigui compartir amb altres i que, en algunes ocasions, l’apliquis a tu mateix. Acompanya a tota persona oberta que enfronti el seu futur amb una gran esquena on capiguem altres persones. El termòmetre del temps entregat, d’un preu que es paga amb consciència, d’una creu ben portada i que pot alliberar molts. El llenguatge de la novetat, l’oferta irrenunciable i, potser, el desafiament més necessari: recordar al món que el Pare ens diu somrient, que fill es pronuncia rient i que el rastre indiscutible d’un Esperit que només pot ser Sant.

Iñigo Alcaraz, sj

Dijous 4: Que puguin comptar amb tu

contar

«Però Rut va respondre:

  • No insisteixis que et deixi i torni. A on tu vagis, jo hi aniré; on tu visquis, jo hi viuré; el teu poble serà el meu, el teu Déu serà el meu Déu. » (Rut 1, 16)

Per les hores d’esforç, pels dies en els quals hem de buscar solucions, pels problemes i per les festes. Que la meva gent sàpiguen que sóc aquí, i que ho pugui demostrar tots els cops que calgui. Que la meva vida sigui projecte i somni compartit, que la meva vida s’obri a un món que truca, crida, demana i dona. Que m’impliqui amb les persones, amb els seus esforços i els seus dubtes. Que quan em demanin, jo digui “sí”; quan em busqui, puguin trobar-me; que quan em necessitin, jo sigui allí. Aquesta és una mica l’arrel de la vida, saber que jo puc ser part de l’horitzó dels altres.

  • Em sento part de la vida dels altres?
  • Em considero disponible, entregat, obert a les necessitats de les persones?
  • Em sento més proper a dir “sí” o a donar llargues?

Divendres 5: La primavera ha arribat, i ningú sap com ha estat

primaveraL’adolescència és també una manera de primavera, que pot assemblar-se a l’explosió de la Natura. De vegades ens costa suportar-la en eles nostres joves, o la veiem com una mala època que han de passar, sense adonar-nos que és el camí cap als fruits de l’estiu i de la tardor.

La celebració de la Pasqua jueva també rep el nom de la Festa de la Primavera, i commemora l’alliberació de l’esclavitud d’Egipte (pas de la mort a la vida) i en aquesta època s’acostuma a fer les oracions per la rosada (la suau humitat que ens vivifica). La celebració de la Resurrecció de Jesús també és, com sabem, a la Primavera, i és renéixer, resurrecció, nova vida, com el que ens ofereix la Primavera. No podem passar de llarg.

Deixar-se afectar, sempre, per tot, és ésser humà, viure en el món, en societat, amb els altres. Si no ens deixem afectar, no viurem la primavera, ni tampoc les primaveres de la vida. Llum, temperatura i humitat per la nostra vida; la primavera que ens ofereix l’esperitat de Jesús ressuscitat per tot i per a tots, per l’avui i per sempre.

Félix Revilla, sj