Diluns 3: Un Esperit que porta respostes

JUNY.

Ens preparem per la Solemnitat de l’Esperit Sant

Ens apropem a la celebració de la Pentecosta, la festa de l’Esperit. És la presència de Déu entre nosaltres, però sabem què és l’Esperit?

• És força?
• Passió?
• Energia?
• Veu?
• Silenci?

L’Esperit és l’alè de Déu en nosaltres, el vincle que ens uneix a Ell; un vincle que salva el temps i les distàncies, que quan deixem que habiti en nosaltres, no ens anul·la, al contrari, ens ajuda a trobar una vida més plena, més profunda, més apassionant.

L’Esperit ressona en l’oració, en l’activitat, al fer una abraçada, al llegir un llibre, en una cançó, al mirar un quadre, donant un passeig, escoltant algú que et parla de la seva vida. Ressona en la història i en la imaginació que ens convida a somiar en un futur millor. Ressona en l’encontre humà. I sota el seu impuls maduren en cadascú de nosaltres algunes actituds que ens porten a viure amb més plenitud: compassió, justícia, veritat, amor…

L’Esperit, però, no s’imposa. Si no el deixes que et parli, calla i s’espera pacient.  L’escoltaràs?

José María Rodríguez Olaizola, sj

Dimarts 4: Pregària a l’Esperit Sant

Us demanem, Pare, que l’Esperit de Jesús ressuscitat ompli el nostre món, escalfi els cors que viuen tancats en l’egoisme, i infongui en tots els homes i dones de tot arreu una mirada plena de bondat i d’amor com la que Jesús tenia.

Senyor Jesús, que per la gràcia de l’Esperit Sant ens envieu a continuar la vostra obra en el món; feu que siguem sempre, en tota la nostra vida i en totes les nostres actuacions, portadors de fe i d’esperança, testimonis de generositat, treballadors de la justícia i de la concòrdia.

Que la resurrecció del vostre Fill, Pare de l’amor i de la justícia, aixequi del seu dolor i de la seva tristesa tots aquells que pateixen, tant els de prop com els de lluny.

Que tots nosaltres, cristians i cristianes renovats per la vida nova de la Pasqua, sapiguem donar la mà a tots aquells que ho necessiten, i així s’obri pas en el món aquell Regne nou que va néixer de la creu de Jesucrist.

Déu nostre, envieu-nos el vostre Esperit d’unitat perquè tots els homes i dones del món que, siguem d’on siguem, us tenim a vós com a únic Pare, arribem a viure com a veritables germans segons els vostre projecte d’amor.

 

 

Dimecres 5: Quan la vida s’obre pas

 

A vegades ens queda una mica lluny el missatge de la Pasqua. La ressurrecció, la nova vida…ens parlen d’un futur que no coneixem i que acaba caent en la llista de coses que deixo per a un altre dia.

Per això és molt important que anem amb els sentits oberts per descobrir en el present, en la vida real, aquesta vida que es va obrint pas de manera subtil, callada, potser lluny de nosaltres però que ens toca directament. Una notícia recent que  ens pot ajudar a apropar-nos a aquesta vida que s’obre pas pot ser la vacunació a gran escala contra la malària. Probablement tu no has patit aquesta malaltia, no és un problema del teu petit món, no saps en què et beneficia, encara que te n’alegres.

Però és que la Ressurrecció no va d’allò que tu gaudeixes. Sino de la Vida que es regala a tots. I per això és motiu d’alegria saber que milions de persones tenen avui més esperança de vida. Més possibilitats d’aportar a un món en què, encara que pensem el contrari, la vida sempre s’obre pas. I és motiu d’alegria tot el treball entregat per moltes persones fins arribar a aquest avenç mèdic.

Un genuí camí pascual, com el d’aquells deixebles que van contemplar la ressurrecció i van saber que estaven només al començament d’un camí que no sabien on els conduiria, però que sabien que els calia recórrer si volien alcançar la plenitud de la vida.

Álvaro Zapata, sj

Dijous 6: Plens del teu Esperit

No sabem què és l’esperit exactament. No obstant, solem atribuir-li una presència. Diem que està en nosaltres, que ens dona alè i en ocasions ens sostè. Diem que és el mateix Déu que habita en nosaltres, que ens il·lumina, que ens fa lliures i fins i tot ens guia, sense saber com. Potser té a veure amb la forma en què Jesús es queda formant part de cadascú de nosaltres, de la nostra vida. Potser és tenir la certesa de saber que viu entre nosaltres.

Divendres 7: I aquí anem un altre cop

Quan encara tenim en la retina les imatges d’aquesta llarga marxa d’homes i dones intentant travessar tot un continent per arribar a la “terra promesa”; quan hem vist les actituds d’indiferència, de fredor, murs elevats, ponts convertits en carrerons sense sortida, hem de recuperar els discursos que ens parlen d’allò essencial. “Anem trencant barreres, no a la violència, a la indiferència…”, “ donant la mà al germà tu ens ensenyes a ser humans…”. A vegades hem de tornar a les cançons que ens parlen d’amor, d’evangeli, de fe i d’encontre. Per no sucumbir a l’hostilitat d’una societat freda i indiferent, seguim necessitant la força de l’Esperit Sant, l’esperit de Déu, que uneix els cors i fa noves totes les coses.

Jackie Herrera (Y aquí vamos otra vez)