Divendres 4: Maternitat

maternidad0

Celebrem el Dia de la mare i ens fem aquesta pregunta: són totes les mares unes santes? És la maternitat la màxima expressió de l’amor? És això que en diem amor de mare una frase que tothom ens hauríem de tatuar en el braç? No siguem cursis ni excessius. Amb les mares, com en tot, hi ha un ampli espectre de possibilitats. Les hi ha que són sobreprotectores, entregades, n´hi ha que estan bolcades en el treball, les hi ha que són dolces, aspres, exigents o les que malcrien els seus fills, les hi ha que són sofertes, patidores o somrients…No obstant seguim adonant-nos que, més enllà de totes les situacions particulars, hi ha quelcom de radical, visceral, indestructible, sòlid i profund en la maternitat, i potser és això el que fa tan especial la figura de la Mare de Jesús en la nostra fe.

Per a nosaltres, creients, Maria, des de la seva maternitat, encarna uns trets radicals del ser humà. Solem entendre que el mes de maig és un mes per recordar-nos especialment de Maria. Des d’aquí volem sumar-nos a aquesta tradició i dedicar-li almenys una reflexió setmanal que posin de relleu alguns trets de la dona que es reflecteix en Maria. Aquests trets són alhora l’expressió d’un caràcter fort, especial, com se’n troben pocs a l’Evangeli i reflex de tantes persones que, amb les seves vides, amb la seva forma d’estimar, de confiar o d’acollir la vida, fan del món un lloc més humà.