Dilluns 10: Canvis d’humor

En la recta final!

humor7

Hi ha dies que tot sembla resplendir. D’altres, en canvi, ens cau tot el món a sobre. Hi a dies que la fe camina sense cap dubte. En canvi n’hi ha d’altres on s’aprimen les certeses i es multipliquen les preguntes. Hi ha matins que em menjo el món, i d’altres que el món se’m menja sencer. Hi ha èpoques que, en fi, estic encantat amb mi mateix. En canvi, en altres ocasions no em suporto. És la vida, suposo. La successió de moments, d’humors, d’amors, de pors i certeses. L’alternança d’esperança i desesperació. La lluita per mantenir les conviccions, sobre tot quan semblen ser menys fermes. La recerca de Déu que, a vegades parla clar i d’altres calla molt. El desig de trobar-se amb els altres per sentir el seu embolcall i d’altres moments la vida també ens fa sentir la gèlida angoixa de la soledat.

Dimarts 11: A imatge de Déu

 

35aimagenbDiem de Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. És el que primer aprenem. Però, quina és aquesta imatge? I com ens parla de les nostres pròpies vides? Déu és un Déu capaç d’estimar infinitament, sense límits, amb una fidelitat absoluta… Un Déu capaç de viure en eterna comunió. I és així com estem cridats a viure nosaltres…

Dimecres 12: Junts

No cal molt per descobrir que estimar Déu és estimar el proïsme. Què fàcil seria el món si empréssim les nostres forces en lluitar contra els propis prejudicis i no crear fronteres ni aixecar murs. Perquè només hi ha un camí que és el de la pau, el de la justícia i el de l’enteniment. Tant de bo sapiguem descobrir en l’altre la presència d’un Déu que surt al nostre encontre.

Un amor, un cor, un desig, un Déu. Amb una sola cançó es pot fer molt.

Dijous 13: Si no sabem unir-nos, acabarem destruïts

L’any 1971 contracten com entrenador de l’equip universitari l’afroamericà Herman Boone ( Denzel Washington). L’objectiu és intentar fomentar la integració racial. Però no és feina fàcil. L’equip, format per jugadors blancs i negres, no es cohesiona. El racisme està latent. Boone els mostra permanentment que l’odi només destrueix, el món es va trencant a poc a poc… però és precisament aquí on ha d’aparèixer el respecte, la solidaritat, la nostra veritable humanitat. Solament si respectem els altres serem capaços de començar a construir un món que sembla estar trencat.

Aquesta reflexió no és només necessària per a l’èpica de les pel·lícules nordamericanes o per motivar en l’esport. És fonamental per a la vida, per a la societat, per al día a día.

BoazYakin (Titantes, 2000)

Divendres14: Fotos que conten històries

WPpÉs el poder de la imatge. Una fotografia és capaç de captar la nostra atenció i transportar la nostra imaginació a l’altra part de món. Capaç de convertir un instant en una eternitat. Capaç d’estendre ponts entre persones, de sintonitzar emocions i de fer-nos més humans. Capaç de ser testimoni i memòria al mateix temps. Capaç d’esbossar un lleu somriure, vessar una llàgrima trista o fer-nos reflexionar. Capaç de parlar-nos a cor obert i d’arrancar una oració dels llavis més incrèduls.

Nena plorant a la frontera. La imatge guanyadora del World Press Photo 2019. Sandra i Yana portaven més d’un mes caminant des d’Honduras per a demanar asil als EUA. La resta ja es veu a la foto…

 Álvaro Lobo, sj